El futbol fou l’esport que més aviat es reorganitzà acabada la guerra civil, ja que el primer partit es jugà el 1939. A partir d’aleshores, la pràctica del futbol va quedar gairebé restringida, dins la ciutat, a l’actuació del Reus Deportiu i un altre club. El 1941 la Secció de Futbol ja era constituïda en plena autonomia, tenint com a president Antoni Sabater. Després de diversos canvis, el 1951 es produí la separació d’aquesta Secció davant la resta d’activitats de l’entitat, la qual passà a anomenar-se Club de Futbol Reus Deportiu.

El Club de Futbol Reus Deportiu

El nou Club de Futbol Reus Deportiu fou constituït oficialment, doncs, el 1951, amb Josep Bernabeu com a president. Les oficines provisionals del Club se situaren, durant aquells anys, al carrer Vilà. Amb tots aquells canvis els resultats foren molt pèssims, però poc a poc s’anaren recuperant. La temporada 1952-1953, per exemple, el Reus es proclamà campió de Catalunya de 1a categoria regional. Fou aquell mateix any quan s’elegí el primer president honorari del CF Reus Deportiu, Joan Busquets.

El 1956 la situació econòmica del Club de Futbol tornà a ser crítica, i els resultats esportius tampoc foren bons. El 1957 Francesc Llevat acabà el seu mandat, i fou elegit president Engelbert Borràs. El 1958 passà a ser-ho Josep Maria Massó, que aconseguí reanimar la situació, de forta crisi. El 1959 s’aconseguí el segon lloc en el Campionat de Catalunya de la regional, i el 1961 el Reus es proclamà Campió de Catalunya de la regional. També es feren importants projectes de millora de la infraestructura del Club El 1962 se celebrà el I Trofeu Ciutat de Reus i el I Trofeu J.M. Crusat de juvenils de futbol. El 1965 s’elegí com a nou president Artemi Teixidó, i el 1966 Gil Cristià. La temporada 1968-1969 es reestructuraren les categories del futbol espanyol, i la província de Tarragona se separà de la resta de Catalunya.

El 1979, amb Josep Jubany com a president, es visqué una temporada nefasta, esportivament, la qual cosa propicià una crisi econòmica. No fou fins al 1973-1974 que es produí l’impuls necessari que es necessitava, amb una nova junta. Les coses milloraren, fins al punt que la temporada 1975-1976 fou la més brillant en molt temps, amb l’obtenció del Campionat de Cataluya de Regional Preferent. L’himne del club s’estrenà el 1977.

El Camp Nou del Club Futbol Reus Deportiu

Opuscle Gimnàstic – Reus Deportiu, 1942.

El 1977 s’inaugurà el nou terreny de joc del Reus Deportiu, el Camp Nou. Aquest era el quart terreny de joc de l’entitat -el primer fou el de Salou (1913-1919), el segon el del camí de l’Aleixar (1919)-i el tercer el del carrer de Gaudí (1927-1977)-, i el primer realment propi, la qual cosa havia estat esperada des de feia molt de temps.

Aquella temporada acabà amb molt bons resultats, que continuaren durant bastants temporades, encara que la massa social era insuficient. Fins i tot s’ascendí de categoria en diverses ocasions, com en el 1981, però el nombre de socis continuava avançant molt lentament.

El 1982 entrà com a nou president Josep Travé. El 1983, temporada en què es baixà a tercera, la situació econòmica era francament caòtica, i l’afició tornà a desertar. Això durà bastant de temps, per la qual cosa la celebració del 75è aniversari del Reus Deportiu fou bastant discreta. El 1986 es tornà a ascendir, però la fluixa marxa de l’equip propicià un escassíssim nombre de socis.

El 1987 fou elegit president J. M. Domínguez, i el 1988 Antonio Chamorro, que mostraren moltes ganes de rellançar el Club. Però l’equip baixà a la 3a divisió catalana el 1991, i no fou fins el 1992, amb un ascens, que no s’arreglaren una mica les coses. El 1993, per exemple, se signà un acord entre el CF Reus Deportiu, la UD Santes Creus i l’IMAC, en què es pretenia crear una escola de futbol a la ciutat. I fou també aquell mateix any quan començaren els primers contactes entre el Reus Deportiu i l’Ajuntament de Reus, relacionats amb la municipalització dels terrenys del Club de Futbol, el camp de futbol i la pista d’annexos.

Acabada la guerra, les activitats esportives quedaren pràcticament anul·lades, sobretot les d’atletisme, que reduí les seves activitats a alguns Campionats Provincials, organitzats el 1939. La Secció d’Atletisme, però, es reorganitzà el 1940, i el 1942 s’unificà amb la Secció de Bàsquet.

El 1945 es reprengueren els Campionats de Cross, i el 1947 s’instaurà el Trofeu Reus Deportiu, cosa que reimpulsà aquest esport. Aquells anys foren molt productius, i s’aconseguiren diversos trofeus, com el Campionat de Catalunya de Gran Fons del 1954 o el Campionat Provincial de Cross de 1956. Durant aquells anys, els presidents de la Secció foren molt diversos, des de J. Boronat (1945) a J. Basora (1959).

Després d’obtenir diverses victòries, el Reus Deportiu organitzà els Campionats Provincials Absoluts d’Atletisme el 1965, i els Campionats Provincials de Cross el 1969. Durant aquests anys també es produiren diversos enfrontaments amb el CN Reus Ploms, el qual s’emportà diversos triomfs. Un altre campionat que s’organitzà fou el de Catalunya de Cross, celebrat el 1972.u.

El 1973 l’equip d’atletisme del Reus Deportiu es proclamà campió en el Campionat de Catalunya de 3a categoria A. El 1975 se celebraren els Campionats de Catalunya d’Atletisme de Veterans, i el 1976 s’aconseguiren dos rècords provincials. El 1980 el Reus Deportiu es proclamà subcampió de Catalunya de cross, i l’equip d’atletisme ascendí a primera categoria.

Tot i les destrosses produïdes per la guerra i l’escassedat d’aigua d’aquells temps, el 1939 se celebraren al Reus Deportiu els Campionats Provincials de Natació. La represa es reinicià, doncs, aviat, i culminà amb la ingressió del Reus a la Federació de Natació, el 1942. El 1944 s’organitzà i es participà en el Trofeu Federació i en el Campionat de Catalunya de Polo Aquàtic -la qual cosa es repetí, més tard, el 1946-, i el 1945 se celebraren a la piscina del Reus els Campionats Locals del Frente de Juventudes.

El 1949 el Reus Deportiu organitzà els Campionats de Catalunya de Natació de les categories infantils, infantils femenines, cadets i veterans, i el 1950, 1951 i 1952 diversos nedadors aconseguiren èxits bastant importants. El 1952, per exemple, el Reus quedà subcampió del Campionat de Catalunya de Polo i guanyà totes les proves dels Campionats Provincials de Natació a la ciutat, adjudicant-se així la copa Governador Civil.

El 1953 el Reus es proclamà campió de Catalunya de polo aquàtic, i s’organitzà el I Concurs Provincial de Natació Infantil. El 1954 no es participà en els Campionats de Polo, però el 1955 s’obtingueren diversos triomfs en els Campionats de Catalunya. El 1956 debutà el primer equip femení de natació. Durant la temporada de 1957, el Reus Deportiu commemorà el 25è aniversari de la construcció de la piscina de l’entitat amb diferents actes esportius, com l’organització dels Campionats de Catalunya de 1a i 2a categoria, les 24 Hores de Natació Ininterrompuda o la celebració dels Campionats Provincials Infantils.

El 1958 el Reus obtingué la victòria en el Campionat de Catalunya de Natació Interclubs, i l’equip ascendí al grup A de 2a categoria. El 1959 obtingué el segon lloc en el Campionat de Catalunya Infantil de 2a i en el Campionat de Catalunya de Polo Aquàtic, i en els Campionats Provincials es proclamà campió femení. El 1960 fou campió de Catalunya del grup A de II categoria i campió provincial femení altre cop, com també el 1961. El 1962 el Reus Deportiu fou proclamat primer club provincial i novè de Catalunya, per la tasca dels Cursets de Natació Escolar i Utilitària 1961. També se celebraren altres activitats, com els Festivals de Natació del Reus Deportiu, un torneig de natació amb el CN Reus Ploms i el Gimnàstic de Tarragona, els Campionats Provincials de Natació Infantil, els Campionats de Natacio Interclubs i els Campionats Provincials del Nedador Complet.

La inauguració de la piscina coberta

El 1963 l’Ajuntament concedí una subvenció i un trofeu al Reus Deportiu, per al Festival de Natació celebrat amb motiu de la inauguració de la piscina coberta. Aquell mateix any es bateren diversos rècords provicials.

El 1964 es disputà el III Premi de Pasqua de Natació, i diversos nedadors foren seleccionats per participar en els Campionats Nacionals de Natació de la Corunya. També es baté algun rècord provincial, i es guanyà el Torneig de Nadal del Reus Deportiu. El 1965 s’obtingueren nous èxits, com en els Campionats d’Espanya de Natació o en el Gran Premi de Pasqua de Natació. Fins i tot la Federació Catalana de Natació concedí al Reus Deportiu l’organització dels Campionats de Catalunya.

El 1966 se celebrà a les mateixes instal·lacions la cloenda del I Curs de Salvament o Socorrisme de Reus. El 1967 s’inicià el I Campionat Escolar de Natació, i es disputà el Torneig de Primavera de Natació, on l’èxit fou absolut. L’equip juvenil es proclamà campió d’Espanya a Pamplona, i poc dies més tard el club es proclamà campió provincial de natació femenina i masculina.

El 1968 se celebrà el II Campionat Escolar de Natació, i es féu un bon paper en els Campionats d’Espanya de Natació d’Hivern. Aquell mateix any s’acabà la lliga catalana de waterpolo i natació, en què hi hagué empat amb el CN Reus Ploms. També se celebraren els Campionats de Catalunya de Natació Juvenil, el Festival del Nedador Complet i el Festival de Natació Social, en què s’obtingueren molt bons resultats.

El 1969 la Federació Catalana de natació concedí la Placa al Mèrit per a Clubs al Reus Deportiu, en reconeixement a la seva gran tasca formativa i a les actuacions dutes a terme durant tota la seva existència. El 1970 també es rebé una Placa, en aquest cas al Mèrit per la tasca realitzada en el camp de la natació escolar i utilitària, de la Comissió de la Natació Escolar de la Federació Espanyola.

El 1971 i el 1972 s’obtingueren moltes medalles, tant en els Campionats d’Espanya de Natació com en la Travessa al Port de Salou. El 1973 es fitxà Santiago Esteva, que aconseguí batre diversos rècords, com en la II Diada Esportiva i el Trofeu Nadal. El 1974 es disputà la Copa de Pasqua de Natació Trofeu Olpesa, i es guanyaren els Campionats de Catalunya de Natació o els d’Espanya Alevins Femenins. El 1984 s’inaugurà oficialment la nova piscina d’estiu del Reus Deportiu.

Acabada la guerra, el tennis fou un dels esports que es va dinamitzar més aviat. Tot i això, s’hagueren de reagrupar les diferents seccions de Tennis, Piscina i Frontó, ja que s’havia de fer front als desperfectes ocasionats per la guerra.

El 1940 es guanyaren tots els partits disputats, peró després les activitats tennístiques disminuïren notablement. El 1943 s’aprovà el nou projecte de reestructuració de les seccions del Reus Deportiu, i la Secció de Piscina, Tennis i Frontó passà a denominar-se Secció de Tennis i Esports Diversos. El 1945 el Reus adaptà els seus estatuts a les normes de les autoritats esportives, i es dugueren a terme diverses activitats, com un Torneig Social de Primavera -celebrat també l’any següent-, un festival amb el Gimnàstic de Tarragona o la Copa Nadal – Trofeu El Círcol. El 1947 es disputà la Copa Sant Josep. En els dos anys següents, en canvi, les manifestacions tennístiques foren molt escasses.

El 1948 la Secció va dur a terme obres de millora de les instal·lacions, però fins a 1954 el desgavell dins la Secció de Tennis i Esports Diversos fou total. Els resultats foren molt decebedors, i no fou fins el 1954 que les activitats tennístiques es reprengueren amb certa dinamització. Després d’aquesta mala època, l’afició al tennis a Reus augmentà moltíssim; en els anys cinquanta i seixanta el tennis deixà de ser un esport de minories, i les pistes existents començaren a ser insuficients.

El 1954 la Secció de Tennis es fusionà amb la Secció de Tennis Taula, i el 1955 s’organitzaren diversos equips, que disputaren els Campionats Socials i els Campionats Provincials a les pistes del Nàstic. El 1956 el Reus es proclamà campió provincial de tennis de 3a categoria, i Francesc Vergés rebé la Insígnia d’Or del Reus Deportiu per la seva tasca al capdavant de la Secció de Tennis. El 1957 es disputà el torneig infantil Copa de Reis, el Campionat Social i la fase provincial del Campionat de Catalunya de 3a categoria.

De 1957 a 1959 els tennistes del Reus Deportiu obtingueren victòries en les semifinals dels Campionats Provincials i de Catalunya, i el 1959 s’organitzà el V Campionat Provincial. El 1960 se celebrà el Trofeu d’Estiu de Tennis, i el repartiment dels premis es realitzà amb la inauguració de la nova pista de tennis. El 1961 es guanyà l’equip Kleineich’eni de Colònia, i el 1962 el CN Reus Ploms i els Campionats Provincials de Tennis.

El 1963 d’iniciaren diverses millores en les instal·lacions de tennis, ja que el club havia d’acollir el I Trofeu Internacional de Tennis Comte de Reus. Aquest mateix trofeu, en l’edició de 1964, representà un èxit de participants, i continuà jugant-se els anys posteriors. El 1965 es disputaren els Campionats Socials del club, i s’inaugurà el curset d’estiu de l’escola de tennis. També es formà una comissió per vetllar per la formació dels equips.

El 1966 el Reus celebrà el IV Concurs Internacional de Tennis Comte de Reus, que continuà celebrant-se els següents anys, i tingueren lloc les primeres 24 Hores de Tennis al Reus Deportiu i els Campionats d’Espanya Juvenils. El 1968 el club es proclamà campió provincial de tennis infantil i juvenil, i Francesc Muntadas fou elegit president seccional.

Cartell Tenis, 1972.

El 1969 tingué lloc la cloenda de l’Escola de Tennis del Reus Deportiu, i es continuà disputant les 24 Hores de Tennis del Reus Deportiu. El 1970 el club es proclamà campió d’Espanya escolar de tennis. El 1971 s’elegí Àngel Amat com a president seccional i es disputaren les activitats habituals -el Torneig Internacional de Tennis, el Trofeu Comte de Reus, l’Escola de Tennis i les 24 Hores de Tennis-, que es continuaren celebrant els següents anys (1972, 1973 i 1974).

El 1975 finalitzaren els Campionats Socials de Tennis que s’organitzaven anualment, però continuà celebrant-se el Concurs Internacional de Tennis i les 24 Hores de Tennis, juntament amb les Campionats Provincials Absoluts de Tennis. El 1976 es nomenà president Armand Pasqual, i s’intentà integrar el Club de Tennis Monterols, encara que l’operació no tirà endavant. La direcció preveié una remodelació de les instal·lacions tennístiques, de manera que es dividirien en Reus Deportiu I i Reus Deportiu II.

Després de molts anys de disputar-se, el Torneig Internacional de Tennis Comte de Reus de 1982 fou considerat de transició, ja que fou l’últim que es jugà a les pistes velles; les noves començaren a funcionar el 1982.

La primera competició de pala curta celebrada al Reus Deportiu després de la guerra va tenir lloc el 1940, any en què s’organitzà el I Campionat Social de Pilota per parelles i el I Campionat Social Individual. El 1943 la Secció es reorganitzà i passà a denominar-se Secció de Tennis i Esports Diversos. L’equip del Reus participà per primera vegada en el Campionat Català d’aquest esport el 1942, i el 1944 es disputà el I Campionat Local de Reus i Social del Reus Deportiu. Entre els anys 1946 i 1950 es continuaren celebrant els Campionats Socials de pilota Basca, però es visqueren algunes crisis d’inactivitat. El 1948 es tornà a adquirir en propietat els terrenys ocupats pel frontó, i el 1950 fou nomenat president de la Secció J. M. Àvila. Tot i les millores, però, durant aquells anys s’accentuà la crisi i la falta d’afeccionats, i les darreres competicions que se celebraren d’aquest esport dins el Reus Deportiu foren el 1955.

El tennis de taula ha estat, segurament, l’esport més minoritari dins el Reus Deportiu; per això no ha existit, normalment, com a secció autònoma, sinó com a part de la Secció de Tennis o d’Esports Diversos.

De 1940 a 1942 es van disputar els Campionats Socials de Tennis Taula, en tres categories, i el 1947 i 1948 el Torneig Esports Ferré. El 1950 es guanyà el Campionat Local, la IV Competició Local i el trofeu Llibreria Moncunill. El 1955 les competicions provincials de tennis taula, organitzades per la Federació Catalana, se celebraren a les instal·lacions del Reus Deportiu. El 1956 es guanyà la Copa de Reis, el Torneig de la Diputació de Tarragona, el Torneig Local d’Hivern i el Campionat Provincial, i el 1957 s’arribà a les semifinals del Torneig Copa de Reis i del Campionat Provincial.

El 1964 el Reus Deportiu es proclamà campió provincial de 2a categoria, i per Nadal s’organitzà, com cada any, la Copa Nadal. El 1966 se celebraren al Reus Deportiu els Campionats d’Espanya de Tennis Taula, organitzats per la Federació provincial i, en motiu de la Fira Provincial de Mostres, un Torneig Provincial de Tennis Taula. El 1967 es guanyà el Campionat Provincial Individual i el Trofeu Sant Jordi de Tarragona.

El 1968 es guanyà el Campionat Provincial de 1a categoria. El 1969 alguns jugadors participaren en el Campionat d’Espanya de Tennis Taula, inclosos en la selecció de Tarragona, i es guanyà el Torneig de Tennis Taula Sant Magí de Tarragona i el de la Fira de Mostres. El 1970 l’equip es proclamà subcampió d’Espanya de 2a divisió, i es disputà el I Campionat Social femení. El 1972 es quedà en segon lloc en el Torneig Internacional de Riells, i el 1974 es proclamà guanyador del Trofeu Ajuntament Lleida i campió provincial de 1a categoria, com en el 1975

El 1975 se celebraren els Campionats d’Espanya de Tennis Taula i el XXVè aniversari de la Federació Provincial, amb seu a Reus. El 1991 dos membres es proclamaren campions individuals de Catalunya, el 1992 l’equip cadet obtingué el Campionat Intercomarcal i el 1995 es triomfà al campionat provincial celebrat a Tarrragona.

L’única secció del Reus Deportiu que es trobava en funcionament en la immediata postguerra era la Secció de Muntanya, reimpulsada el 1940, que durant aquells primers anys va fer bastants sortides. Les relacions i la col·laboració amb altres associacions excursionistes també donaren bons resultats, i el 1943 es féu la primera escalada.

El 1944 i 1945 Antoni Maymó fou el president de la Secció, i s’oganitzà una Marxa Social per parelles, una Prova de Muntanya i una Marxa Lliure. El 1947 s’incorporà a la directiva Juli Quesada, que donà un nou impuls a les activitats. El 1951, per exemple, es col·laborà en l’exposició espeleològica que organitzà el Club Muntanyenc de Barcelona al Centre de Lectura, i el 1952 es participà en els actes del 75è aniversari del Centre Excursionista de Catalunya.

El 1953, amb Francesc Estivill, començà un nou període d’impuls de les activitats, que comptava amb la participació en diversos actes d’homenatge, i el 1956 s’inauguraren les obres de condicionament de la seu social seccional. El 1959, amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de l’entitat, se celebrà un Aplec de Germanor Excursionista, i la Secció organitzà la IV Marxa Excursionista de la Regularitat de la província de Tarragona.

Durant aquells anys s’organitzaren diversos cursets de muntanyisme i d’escalada, i es participà en nombroses ascensions, així com també en la construcció i inauguració de refugis de muntanya i competicions i concentracions amb clubs catalans i espanyols. El 1961 tingué lloc la IX Marxa Social del club, i el 1963 la Federació Catalana de Muntanyisme encarregà a la Secció Excursionista del Reus Deportiu l’organització de la Marxa Excursionista de Catalunya de Regularitat.

Al seu torn, la Marxa Excursionista de la Regularita Provincial fou guanyada pel Reus Deportiu el 1969 i el 1970, any en què s’inaugurà la Taula dels Quatre Batlles, lloc on es reunien més d’un centenar d’excursionistes de la comarca. La tasca duta a terme per la Secció Excursionista del Reus Deportiu fou molt elogiada per la premsa excursionista de tota Catalunya el 1972, durant la celebració de la Diada del Camí de la Muntanya.

Aquest esport ja havia estat practicat per alguns membres del Reus Deportiu, dins la Secció Excursionista. El 1956 es nomenà Josep Martí perquè es fes càrrec de les exploracions subterrànies, i el 1957 ja es feren exploracions conjuntes amb membres de l’Associació Excursionista de Reus i la Secció Excursionista del CNR Ploms. El mateix any el grup d’afeccionats es constituí com a Grup d’Exploracions Subterrànies, i s’adoptà la denominació de Secció Espeleològica del Reus Deportiu.

El 1958 s’organitzà el I Curs Oficial d’Exploracions Subterrànies de la Província de Tarragona, i el 1958 es va batre el rècord provincial de profunditat. El 1959, amb la senyalització de totes les galeries i pous dels avencs de la Febró, es donà per acabat un treball d’investigació començat cinc anys abans i, des d’aleshores, la pràctica d’espeleologia al Reus Deportiu no generà cap més notícia..

En la postguerra, com en els altres esports, les competicions de bàsquet foren molt escasses i modestes. No fou fins el 1942, amb la fusió amb la Secció d’Atletisme, que es reprengueren les activitats, participant en un torneig local, en el Campionat Regional de 3a categoria i en la copa Provincial.

El 1943 fou nomenat president de la Secció Cecili Martorell. L’equip guanyà el campionat local, però en general els resultats de les competicions d’aquells anys foren bastant dolents. El 1951 la pista de bàsquet fou traslladada, i el 1952 s’elegí president Valero Camps. El 1954 se celebrà el Campionat Social de l’Encistellador Complet, i el 1955 l’equip de reserves del Reus guanyà el Campionat de Catalunya de 2a, títol que renovà el 1956 i 1958.

El 1957 el Reus guanyà el Torneig Triangular Local, i la Copa Tarragona d’aquell any i del següent. El 1959, en motiu de la celebració del 50è aniversari de l’entitat, es disputà un torneig, que s’empatà amb el CD Laietà i el CB Sitges. Pel que fa a la Copa Tarragona de Bàsquet, el Reus Deportiu guanyà el 1961, 1962 i 1963. Aquell mateix any se celebrà la I Convención y Curso Nacional de Preparadores de Baloncesto, i es constituí a Tarragona la Federació Provincial de Bàsquet.

El 1964 es disputà, al pavelló del club, la fase final del Campionat d’Espanya de Bàsquet de 2a divisió, la Diputació de Tarragona patrocinà la Copa Tarragona de Bàsquet i se celebrà la Diada Nacional del Minibàsquet. En el campionat de lliga de 2a divisió es quedà en tercer lloc. El 1965 es donaren els títols de monitor nacional de minibàsquet als participants en els cursets del Reus Deportiu, i s’obtingué, per segon any consecutiu, la Copa Tarragona.

El 1966 s’obtingué la Copa de la Diputació, però el 1967 s´’hagué de jugar la promoció de 2a divisió. El 1968, però, es quedà en tercera posició en finalitzar la lliga. Aquell mateix any se celebrà al pavelló del Reus Deportiu el Campionat d’Espanya Juvenil de Bàsquet, i el 1969 es disputà la Copa Tarragona de Bàsquet.

La temporada 1971-1972 l’equip va fer bones actuacions, però l’assistència de públic fou més aviat escassa, a causa del major interès per esports com el futbol o l’hoquei. El 1974 s’inicià el I curset d’ensenyament de bàsquet al Reus Deportiu, i el 1981 es disputà el primer Trofeu de Reus de Bàsquet, que obtingué un gran èxit. El 1986 s’ascendí a la1a divisió catalana, i el 1987 es mantingué el lideratge de la 2a categoria.

El 1988 es parlà d’unir els tres equips de bàsquet locals, el Reus Deportiu, el CB La Salle i el CN Reus Ploms. Al final, el 1989 el Reus Deportiu s’uní al Club de Bàsquet La Salle, formant el Reus Deportiu-La Salle, i competí a la segona divisió estatal; després s’adquiriren els drets del Gimnàstic de Tarragona i es passà a militar a la 1a estatal, amb el patrocini de Winterthur. Aquest nou equip, el Winterthur Reus Deportiu, disputà el 1992 el Memorial Antoni Villadent, i el 1993 signà un acord amb l’IMAC, segons el qual podia disputar els partits al pavelló olímpic de Reus.

El 1994 esclatà la crisi a la Secció de Bàsquet del Reus Deportiu, que tenia com a rerafons la crisi esportiva que havia portat l’equip al darrer lloc de l’A-2. A partir de llavors, l’equip tornà a les instal·lacions del carrer Gaudí, deixant d’entrenar i jugar al pavelló municipal, i s’acabà la temporada baixant a primera catalana; els jugadors no cobrarien res per jugar des d’aleshores. La temporada 1994-1995 s’acabà amb un descens per segon any consecutiu de primera a segona catalana. Davant aquesta crisi esportiva, Agustí Abelló dimití com a encarregat de la Secció de Bàsquet.

La situació de paràlisi i crisi que havia caracteritzat el ciclisme els darrers anys de la dècada de 1930 continuà en els anys de postguerra, i no fou fins el 1941 que se celebraren a l’estadi les primeres curses ciclistes de velocitat. Però no fou fins la temporada 1942-1943 que s’impulsà novament la pràctica d’aquest esport, quan Marià Cañardo reorganitzà la Secció Ciclista.

En els darrers anys s’ha fet tradicional la Marxa Cicloturista Baix Camp, que el 1991 celebrà la 12a edició, organitzada per la Secció Ciclista del Reus. El 1990 el Reus Deportiu absorbí el Club Ciclista Reus, la presentació oficial de la fusió entre els quals es va fer el 1992. Aquell mateix any, la Secció Ciclista del Reus, que era presidida per Joan Segarra, organitzà l’edició del Trofeu Josep Ferran, cursa clàssica que en aquella edició puntuava per a la Copa Catalana. L’any següent es tornà a organitzar la prova.

El 1993 la Federació Catalana de Ciclisme lliurà una Medalla al Mèrit Ciclista de Catalunya a Joan Segarra, antic corredor i directiu del Club Ciclista Reus, i la Generalitat atorgà la Medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya a Josep Ferran Tortajada, que fundà l’Agrupació de Veterans de la província.

Aquell mateix any se celebrà la XIX edició del Trofeu Josep Ferran de Ciclisme, organitzat per la Secció de Ciclisme del Reus, on hi participaren més de 89 dels millors corredors de Catalunya.

El 1939, acabada la guerra, la boxa desaparegué de les activitats del Reus Deportiu. La Secció de Boxa no va poder actuar novament fins a 1945, any en què es reprengueren les vetllades de pugilisme i lluita lliure al Teatre Bartrina. Tot i això, els progressius èxits assolits pels jugadors locals de l’Obra Sindical i la creació del Boxing Club Reus feren que aquest esport deixés de practicar-se dins el Reus Deportiu.

La Secció de Boxa del Reus es creà de nou el 1963, reprenent les entrenaments i els combats. Aquell mateix any, un jugador del Reus Deportiu es proclamà campió de Catalunya amateur de pesos lleugers. El 1964 el títol amateur de Catalunya es disputà a les instal·lacions del Reus, i la Federació Catalana de Boxa seleccionà un dels jugadors per participar als Campionats d’Espanya. El 1966 se celebrà, al pavelló, el Campionat d’Espanya de Pesos Mosca, organitzat per les Federacions Espanyola i Catalana de boxa.

El 1968, després de dos anys d’inactivitat, se celebrà una vetllada de boxa que tingué molt èxit, i el 1970, 1971 i 1972 s’organitzaren diversos combats, patrocinats per la Federació Catalana. El 1973 s’organitzà una vetllada mixta amb motiu de la inauguració del nou pavelló del Reus Deportiu i, per Sant Esteve, tingué lloc al vell pavelló la ja habitual matinal de lluita lliure, organitzada per la Secció de Boxa. El 1974 s’organitzà una altra vetllada de boxa al pavelló, i es feren diversos homenatges, en què alguns boxejadors reberen la Medalla de la Combativitat de la Federació Catalana.

El 1975 el boxejador del Reus Deportiu Joan Matas es proclamà campió de Catalunya de pesos superlleugers, i el desembre se celebrà la tradicional matinal. El reduït equip de boxa del Reus es preparà de debò per aconseguir triomfar en el món del ring, pretenent que algun esportista arribés a les Olimpíades del Canadà 1976. També s’organitzaren diverses vetllades per homenatjar alguns boxejadors de l’equip, que havien aconseguit tres títols en els Campionats de Catalunya a Sabadell.

Tot i que l’hoquei sobre patins es començà a practicar a Reus el 1943, no fou fins el 1945 que es proposà d’incloure dins les activitats del Reus Deportiu, en la Secció de Tennis i Esports Diversos. La gran afecció que aquest esport estava adquirint féu que es construís una pista de patinatge i tot, que s’inaugurà el 1960.

La temporada 1945-1946 l’equip del Reus es reforçà i s’estrenà en competicions oficials, en el Campionat de Catalunya de 2a categoria. El 1947 començaren els primers èxits -victòria en el Campionat de Catalunya i en el Campionat d’Espanya de 2a-, preludi del que acabaria sent una època daurada per a aquest esport i per al Reus Deportiu. El 1948 s’organitzà el Campionat d’Espanya d’Hoquei sobre Patins, el 1949 es participà en el Torneig d’Ambers i el 1950 es quedà segon en el Campionat d’Espanya de 1a categoria.

El 1951 el Reus aconseguí la victòria en el Torneig d’Oviedo i el subcampionat de Catalunya i d’Espanya, com en el 1952, 1953 i 1954. Durant aquells anys l’equip fou homenatjat diverses vegades; només el RCD Espanyol, l’etern rival, aconseguí prendre-li algunes finals.

Després d’aquest pimer esclat memorable l’hoquei reusenc va perdre impuls, i a partir de 1954 el Reus deixà de comptar-se entre els millors equips del país, a part de patir nombroses baixes entre jugadors importants. Fou a partir de 1959 quan el Reus retornà al nivell dels anys anteriors. El 1960, i després d’haver-se constituït una nova junta, s’aconseguiren diversos trofeus, però el 1962 el Reus baixà a la 2a categoria per primera vegada en la història.

El 1962 Sabater tornà al Reus Deportiu, i començà una sèrie ininterrompuda de triomfs; l’èxit de públic era total. El 1964 es guanyà el Torneig de Primavera, la Copa Mediterrani d’Hoquei i s’anuncià la creació de quatre equips infantils. El 1965 es quedà subcampió de la Copa Generalísimo i de la Lliga Nacional d’Hoquei, competicions que es guanyaren el 1966. Era l’inici de temps gloriosos: el Reus Deportiu es proclamà campió d’Europa d’Hoquei els anys 1967, 1968, 1969, 1970, 1971 i 1972.

El 1966 alguns jugadors arribaren a Reus triomfants, campions d’Europa amb la Selecció Espanyola d’hoquei. Poc després, el 1967, el Reus es proclamà campió de Catalunya, de la Copa d’Europa i de la Lliga Espanyola. El 1968 el Reus guanyà la seva segona Copa d’Europa i el Torneig Internacional d’hoquei, i el 1969 es guanyà la lliga d’hoquei, per tercera vegada, la Copa d’Europa i les 24 Hores d’Hoquei Patins.

La Copa del Món d’Hoquei

El 1969 el Reus Deportiu aconseguí la Petita Copa del Món d’Hoquei, en el Torneig Intercontinental celebrat al Brasil. El 1970, després que Joan Sabater hagués resultat elegit millor esportista de la provincía 1969, l’equip es proclamà campió de la Divisió d’Honor d’Hoquei, guanyà el tercer títol de Campió d’Espanya, el I Trofeu Ciutat de Reus, la quarta Copa d’Europa consecutiva i el Trofeu Presidente de la Junta Privincial de Educación Física y Deportes.

Copa d’europa, 1971.

El 1971 s’aconseguí el Campionat de Lliga de la Divisió d’Honor, la Copa Marquès de Florida, el Trofeu San Gaudencio de Novara, el Campionat de Lliga, la I Challenge Indeco, la Copa Generalísimo, el II Trofeu Ciutat de Reus i la cinquena Copa d’Europa consecutiva. Tot això féu que l’hoquei es convertís en el gran esport local. Les congratulacions que es reberen -com la Medalla d’Or Municipal al Mèrit Esportiu, l’elecció de diversos jugadors com a millors esportistes de la província, el Premi Especial a la Crítica Esportiva o la Medalla d’Or de la Federació Espanyola de Patinatge- foren certament nombroses, arribant a obtenir-se el títol oficiós de Campió del Món.

El 1972 es revalidà el títol de campíó de la Divisió d’Honor, es posà la primera pedra del nou pavelló poliesportiu del Reus Deportiu, s’obtingué el II Trofeu atorgat en la Nit de l’Hoquei Català, la Selecció Espanyola revalidà el Campionat Mundial d’Hoquei de la Corunya i el Reus Deportiu aconseguí per sisena vegada consecutiva la Copa d’Europa d’Hoquei, rècord mundial. Aquell any s’aconseguí el Trofeu President de la Junta Provincial de la Federació.

El 1973 es tornà a aconseguir el Campionat de Lliga i el de la Divisió d’Honor, es feren diversos homenatges -com el de Joan Sabater, que rebé diverses medalles- i es donaren diversos títols, s’inaugurà el pavelló d’esports i s’aconseguí la cinquena Copa Generalísimo i el subcampionat d’Europa. El 1974 el Patí Club Reus acordà fusionar-se amb el Reus Deportiu, i els seus directius s’incorporaren a la Secció d’Hoquei.

El 1975 el Reus acabà sense cap títol, i el 1976 només s’aconseguiren els campionats d’infantils i juvenils, en el II Trofeu Diputació Provincial. Durant aquells anys no es guanyà gairebé res, fins el 1983, en què s’obtingué el Campionat d’Espanya d’Hoquei, la Copa del Rei, i el 1984, en què es guanyà la Supercopa d’Espanya i la Recopa d’Europa.

El 1986 el Reus baixà de categoria, encara que el 1987 retornà a la Divisió d’Honor. Aquell any es féu un homenatge a l’equip d’hoquei que vint anys abans havia guanyat sis copes d’Europa i, encara que es perdé el Campionat d’Hivern, es realitzà una bona temporada i es recuperà l’afició per aquest esport. El 1988 una selecció de jugadors del Reus Deportiu i del CN Reus Ploms guanyaren el Sporting de Lisboa, en un Partit que celebrava la nominació de la ciutat de Reus com a subseu olímpica d’hoquei per als Jocs de Barcelona 1992.

El 1989, després de fer-se obres al pavelló, s’arribà a les semifinals de la Copa de Rei, i el 1990 l’equip juvenil es proclamà subcampió d’Espanya. El 1991 l’equip infantil s’adjudicà la Copa d’Espanya. El 1992 el Reus fou distingit per l’Associació de Clubs Estatals d’Hoquei Patins per l’esportivitat de la temporada 1991-1992, i el 1992 es signà un conveni pel qual el Reus Deportiu es feia càrrec del Gimnàstic de Tarragona; el nou equip s’anomenaria Gimnàstic-Reus Deportiu, i jugaria a la 1a divisió catalana. Aquell mateix any es guardonaren diversos jugadors amb els premis Ors de l’Esport als millors esportistes de l’estat, i e 1993 es disputà el I Trofeu Internacional d’Hoquei Ciutat de Reus, que guanyà la selecció argentina.

La temporada 1993-1994 fou una de les més desastroses dels darrers deu anys. El 1994 l’equip infantil d’hoquei es proclamà campió dels prestigiós Torneig de l’Enxaneta, i el nou Liebherr Reus guanyà el Torneig Internacional Villa de Grado. També celebrà el II Torneig Internacional d’Hoquei Ciutat de Reus, que guanyaren els italians.

El 1995 els clubs més poderosos de l’hoquei europeu, entre els quals hi havia el Reus Deportiu, crearen la Lliga Professional Europa d’Hoquei Patins. Aquell mateix any també hi hagué la presentació oficial de la ciutat de Reus com una de les quatre seus de l’Eurohoquei 95, el comitè del qual es reunir per donar forma a la II Liga Europea. Els jugadors del Reus també tingueren un paper important en el Mundial del Brasil, ja que el seleccionador espanyol en convocà uns quants.

El patinatge artístic, incorporat al Reus Deportiu a causa de la fusió amb el Patí Club Reus el 1947, esdevingué un dels esports més internacionals que es practicaren a les pistes del Reus al voltant de 1959.

El 1975 tingué lloc al pavelló del Reus el I Campionat Provincial de Patinatge Artístic i Dansa per a debutants, els Tests Nacionales de Patinaje Artístico i el I Campionat Provincial de Debutants. El 1976 es disputaren els III Campionats Provincials de Patinatge Artístic.

El 1986 se celebrà al pavelló el Campionat de Catalunya de Patinatge Artístic 2a B, i el 1988 el Campionat de Catalunya de Patinatge Artístic per a patinadors majors de 13 anys. EL 1990 s’aconseguiren diverses medalles als Campionats d’Espanya de patinatge i en la X Festa del Patinatge Intercomarcal, se celebrà el Campionat Provincial de Debutants i es guanyà la Copa Generalitat.

El 1991 s’aconseguí el títol de campió estatal, i el 1992 es dominà clarament en els Campionats Territorials de Patinatge Artístic. Aquell mateix any se celebrà la XI Festa del Patinatge i un seminari de tecnificació de patinatge, i s’aconseguí el campionat d’Europa sènior masculí. El 1993 s’aconseguí el d’Espanya juvenil femení, i el 1994 el d’Espanya femení infantil, a part de diversos títols europeus.

El 1995 dues patinadores obtingueren els títols de millor patinadora espanyola i campiona d’Espanya juvenil. La Federació territorial de Patinatge organitzà la XIV Festa del Patinatge, en el qual es commemorà el 50è aniversari de l’equip d’hoquei del club.

Acabada la guerra, els actes socials -entre ells, els escacs- foren suprimits escrupulosament. No fou fins el 1946 que la Secció d’Escacs reprengué les seves limitades activitats, any en què organitzà el I Campionat Social de la nova època i s’adjudicà la Copa Ferré.

El 1947 se celebraren els II Campionats Socials, i el 1948 el Reus Deportiu es proclamà campió comarcal i es guanyà el I Concurs de Problemes. El 1949, 1950 i 1951 se celebraren diverses partides simultànies, a part de guanyar la primera Competició Comarcal per equips i el torneig organitzat amb motiu del 30è aniversari de la Secció d’Escacs.

El 1960 se celebraren els Campionats Socials d’Escacs, i el 1962 els IV Campionats Provincials Individuals d’Escacs. El Reus es proclamà campió provincial el 1961, 1962 i 1963, any en què també s’obtingué el III Match Interclubs d’Escacs. El 1964 es lliuraren els trofeus del Campionat Comarcal d’Escacs 1963-1964, i el 1965 s’inaugurà el III Campionat Individual Provincial d’Escacs.

El 1967 es disputà el Campionat Comarcal de Partides Ràpides d’Escacs, i el 1971 s’ascendí a la categoria preferent. El 1980 s’organitzaren els Campionats d’Espanya Femenins d’Escacs, i el 1981 el Campionat d’Espanya Juvenil.

El 1986 es donà d’alta la Secció de Gimnàstica del Reus Deportiu, i es disputà el Campionat de Catalunya. El 1992 es presentà el I Trofeu Ciutat de Reus de Gimnàstica Rítmica, i el 1993 se celebrà el primer Campionat de Gimnàstica Rítmica Baix Camp.

El 1954 es constituí la Secció de Motorisme del Reus Deportiu, encara que es deixaren de realitzar activitats ràpidament. Aquestes no tornaren a emprendre’s fins el 1961, en què es disputà la prova de motociclisme II Rumb X, i el 1978, amb el Trial Reus Deportiu.

La Secció de Cinema del Reus Deportiu fou formada el 1956, any en què es projectà el primer llargmetratge, per iniciativa dels membres de la Secció Recreativa. El 1957 es reestructurà la delegació en tres subseccions -el cine-club, el cinema amateur i el cinema educatiu-, i el 1958 començaren unes exitoses activitats que s’allargaren durant anys. Aquell mateix any, per exemple, s’organitzà el I Concurs de Cinema Local i es féu un curset de cinema amateur.L’èxit assolit entre la població fou total.

El 1959 s’organitzà el II Concurs de Cinema Amateur Local i I Provincial i se celebrà la primera Gran Gala de Cinema, a part d’inaugurar la seu de la Secció al local social del carrer de la Perla i projectar els films premiats al I Concurs Nacional de Cinema Amateur. El 1960 es projectaren els films guanyadors del II Concurs de Cinema Amateur de la Província de Tarragona i III Local de la Ciutat de Reus. El 1961 se celebrà el Concurs Provincial de Cinema Amateur i Premi Ciutat de Reus.

El 1964 es reuniren més de 50 cineastes amateurs de la província per atorgar el premi II Concurso del Rollo organitzat pel Reus Deportiu. Durant tots aquells anys -1964, 1965, 1966, 1967, 1968, 1969, 1970- continuaren organitzant-se els Concursos de Cinema Amateur Provincial i els Premis Ciutat de Reus de Cinema Amateur, organitzats molts cops pel mateix Reus Deportiu.

El 1971 se celebrà el XIII Concurs Provincial de Cinema i XIV Local, amb l’organització inclosa d’uns cursets sobre cinema amateur. Els Concursos de Cinema Amateur Provincial i els Premis Ciutat de Reus continuaren fins el 1978, any en què se celebrà el I Concurs Provincial del Rotlle. Tot això durà fins el 1984, en què se celebraren les Noces d’Argent del Concurs de Cinema Amateur de Reus.

Les activitats submarines al Reus Deportiu comencaren el 1958, amb la formació de la Secció de Submarinisme, però duraren pocs anys. Les primeres activitats foren molt limitades, però es realitzaren fotografies de gran interès. El 1959, amb motiu del 50è aniversari del Reus Deportiu, es col·locà una imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia en una cova submarina de Salou.

El 1960 es realitzà un curset d’escafandrisme, i s’inaugurà el local de la Secció d’Exploracions i Investigacions Submarines del Reus Deportiu. El 1963 la Secció organitzà el 5è Curset d’Escafandristes Autònoms, en el que fou l’últim dels seus actes enregistrats.

L’handbol fou un dels darrers esports incorporats al Reus Deportiu, constituït oficialment com a Secció el 1959. Els primers resultats, que no foren massa bons, es basen en l’adjudicació del I Trofeu Cambra de Comerç, celebrat el 1961, i en la celebració del II Campionat Escolar d’Handbol i el Campionat d’Espanya d’Handbol de 2a, el 1962.

El 1966 se celebrà el Campionat Juvenil d’Handbol d’Espanya, i el 1967 el Reus guanyà el Torneig d’Handbol. Aquella temporada el Reus Deportiu-Centella es proclamà campió provincial, i es rebé la medalla dels 25 anys de la Federació Espanyola d’Handbol. El 1969 es tornà a ser campió provincial.

El 1980 se celebraren a Reus els Campionats d’Espanya d’Handbol, i la temporada 1987-1988 es pujà de categoria, a la primera B. La temporada 1988-1989 fou desastrosa per al Reus Deportiu Sanyo; s’aconseguí retornar a 1a divisió el 1990. El 1992, però, el Reus passà a la segona estatal.

El 1991 el Reus s’intentà fusionar amb el Lleida, però la fusió no fou acceptada per la Federació. Després de tres anys crítics, la mala situació culminà el 1995, en què l’equip d’handbol del Reus Deportiu desaparegué per manca de recursos econòmics.

La Secció de Judo i Jiu-Jitsu del Reus Deportiu fou constituïda el 1965, i aconseguí de seguida un gran èxit entre el públic juvenil. El 1972 s’inaugurà el nou tatami per a la pràctica del judo, i el 1976 es feren els primers exàmens. El 1979 s’hagué de dissoldre la Secció de Tae-kwon-do, a causa de la manca de professorat. El 1989, però, se’n disputà el Campionat d’Espanya, al mateix pavelló del Reus.

El rugbi, un esport a Reus relativament desconegut, no creà el primer equip fins el 1968. Ja a finals d’any, però, era campió de Catalunya de 2a categoria. L’impuls definitiu fou donat per la construcció del nou camp, a la carretera d’Alcolea. El 1978 el Club Rugbi Reus s’integrà al Reus Deportiu, i el 1980 començà a funcionar l’escola de Rugbi, que s’abandonà el 1988.

La consolidació d’aquest esport es produí a mitjans dels 80. L’escola de rugbi tornà a posar-se en funcionament el 1989, any en què es formà l’equip de rugbi femení. El 1993 l’equip aconseguí el Torneig triangular de Sitges, i el 1994 el trofeu Sant Pere de rugbi. La següent temporada es baixà a 3a divisió.

El 1991 Els Imperials, equip de futbol americà format per jugadors de les comarques de Tarragona, havia arribat a un acord amb la directiva del Reus Deportiu per poder jugar al seu estadi. L’èxit fou total, i el 1992 es disputà la quarta lliga catalana de futbol americà. Aquella temporada Els Imperials van tornar a jugar al Nou Estadi del Reus, després de la negativa del Nàstic de Tarragona.

La pràctica de l’esport infantil a Reus arribà al seu punt més alt amb les Olimpíades Escolars, organitzades pel Reus Deportiu des de 1974, quan s’inaugurà la I Olimpíada Escolar. Els esports que es representaven eren l’atletisme, la natació, el minibàsquet, l’handbol, els escacs, el tennis i l’hoquei patins. La II Olimpíada, celebrada el 1975, doblà la participació, i així ha continuat fins ara. El 1988 s’usà per primer cop el Pavelló Olímpic Municipal, i s’ampliaren els esports practicats. El 1994 s’inclogueren competicions amb esportistes discapacitats, i el 1995 es comptà amb mascota i tot.

Un dels actes lúdics i socials més importants del Reus Deportiu han estat les revetlles celebrades durant els estius, que començaren a organitzar-se el 1934. Però fou a partir de 1945, amb la inauguració de la nova pista de patinatge, quan s’assoliren la popularitat i el prestigi que han tingut durant molts anys. La revetlla de Sant Joan i la de Sant Pere foren les més multitudinàries. El 1946 se celebrà per primer cop la Festa Major del Reus Deportiu, amb actes de tota mena. El 1948 l’entitat organitzà diversos actes lúdics i esportius i, des de 1965, cada hivern se celebraren campionats de manilla. També es van anar celebrant espectacles al Pavelló d’Esports del Reus, com festivals de cançons infantils (1963), festivals de la cançó catalana (1969), exhibicions esportivo-culturals (1974) o actuacions d’equips nord-americans (1989). També se celebraren espectacles de circ o festivals de sardanes (1948), o Concursos Nacionals d’Aeromodelisme (1953). El 1978 s’inaugurà el local del Bingo del Reus Deportiu, i començà a llogar-se el pavelló a entitats locals.El 1951 se celebrà el primer Festival de la Moda a la piscina del Reus Deportiu i el 1963 la Nit de Gala de Ballet. El 1943 fou presentada a la directiva la proposta de crear una Secció Recreativa, però es rebutjà. El 1953 es constituí una Comissió de Festes, que el 1955 esdevingué Comissió Recreativa. El 1956 s’organitzà una Oficina i Biblioteca d’Informació Turística a Reus.